Partit Popular de Castelló d'Empúries i Empuriabrava

Reunions de les executives


Sentència imminent



Els partits preparen una resposta a la propera decisió del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut


Montilla es mostra despreocupat per la sentència. Catalunya

ERC reitera que "serà difícil" acceptar una sentència adversa. Catalunya

AGÈNCIES Els Partits catalans reuneixen avui a les seves respectives Executives en un moment en el qual és debat la proximitat d'una possible sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut català.



Més de tres anys i mig després que el PP recorregués l'Estatut de Catalunya, i que també ho fessin el Defensor del Poble i cinc Comunitats Autònomes, el Tribunal Constitucional sembla per fi preparat per sotmetre el text al seu examen final, però sense cap garantia sobre el resultat.



Encara que des del tribunal s'insisteix en el missatge que el ple convocat per la presidenta María Emilia Casas per als pròxims dimecres i dijous entra dins de la normalitat d'una "setmana jurisdiccional", el cert és que serà la primera vegada aquest any que la qüestió de l'Estatut figurarà en l'ordre del dia.



Així, sobre la taula estarà el cinquè esborrany de sentència elaborat per la magistrada designada ponent de la resolució, la progressista Elisa Pérez Vera, que en principi compta amb el recolzament exprés d'altres tres membres del ple adscrits al seu mateix sector: la pròpia Casas, Pascual Sala i Eugenio Gay.



Més incert i "precari" és el suport de Manuel Aragón, enquadrat així mateix en el bàndol progressista -va ser elegit a proposta del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero-, però que sovint s'ha desmarcat de la postura dels seus companys, i amb el suport del qual seria possible tirar endavant la sentència.



Això obligaria Casas, no obstant, a fer ús del vot de qualitat, privilegi que sempre ha estat reticent a utilitzar però que, a hores d'ara, ja ningú descarta.



En aquestes circumstàncies, la presidenta s'ha decidit a convocar el ple perquè cadascun dels deu membres del mateix exposi obertament la seva postura i valora l'oportunitat de celebrar una votació -seria la primera formal des de les "prospectives" que van tenir lloc al novembre passat- que permeti anunciar per fi que el Constitucional està en condicions de notificar la sentència.



L'objectiu gens amagat dels progressistes és aconseguir almenys un suport entre els conservadors que eviti que Casas hagi de recórrer al vot de qualitat, un suport que podria venir del vicepresident del Constitucional, Guillermo Jiménez.



Aquest, malgrat la seva adscripció conservadora, s'ha alineat en ocasions amb els progressistes, que veuen encara possible sumar-lo al consens i que intentaran fins a l'últim moment obtenir així mateix el molt més improbable suport del també conservador Ramón Rodríguez Arribas.



El vot favorable d'aquest últim faria que la sentència fos aprovada per una majoria de 7 a 3, però els progressistes es donarien més que satisfets amb el 6 a 4 -si finalment compten amb Jiménez- i estan fins i tot resignats a què el resultat final sigui un empat resolt pel vot de qualitat de la presidenta.



En l'altre sector, el dels conservadors, es dóna per segur que Javier Delgado, Vicente Conde i Jorge Rodríguez Zapata es mantindran inamovibles en el "no" al projecte de sentència.



Encara que tots al tribunal neguen sentir-se pressionats, el cert és que la proximitat de les eleccions catalanes aconsella tancar ja els debats, més quan després de tres anys i mig és clar quines són les postures de cadascun i on està el "mínim comú denominador" al voltant del qual articular la sentència.



Aquesta, segons la ponència que es veurà dimecres, aplica la "reiterada i abundant" jurisprudència constitucional per salvar el preàmbul de l'Estatut -que recull la definició de Catalunya com a nació feta pel Parlament autonòmic-, a l'estimar que no té valor jurídic, però no estén automàticament aquest aval a l'articulat referit als símbols nacionals.



A més, el text declara nuls una quinzena de preceptes dels més de cent impugnats pel PP -entre ells diversos dels que tracten del Poder Judicial a Catalunya i algun referit a les competències del Síndic de Greuges, recorregudes pel Defensor del Poble- i condiciona la validació d'altres a la seva interpretació.